BIOGRAFIA:
Neix a Palma de Mallorca, 1913 i mor al Brull (Osona), 1938.
Poeta, assagista i traductor. Va cursar els estudis primaris en un col·legi religiós i els secundaris a l'Institut Balear, on a on va conèixer a Gabriel Alomar, que va influir en la seva vocació literària i el va animar a col·laborar a la premsa local.
Va publicar nou poemes a la revista Luz y vida entre 1927 i 1929, on s'exercita en el conreu del costumisme humorístic, de la poesia sagrada i de la línia d'idealització de l'escola mallorquina, i d'altres en castellà a El Día, un diari mallorquí de prestigi on va presentar una sèrie de poemes influïts pel temari del curs de literatura.
A l'octubre va partir cap a Barcelona per començar els seus estudis de Filosofia i Lletres i que el curs vinent va abandonar pels de romàniques. Ingressà a la residència d'estudiants, on va conèixer Salvador Espriu.
El 1931 viatge a Madrid amb motiu d'un Congrés extraordinari de la Unió Federal d'Estudiants Hispànics. L'any següent tradueix Història del soldat de C.F. Ramuz i el Prometeu mal encadenat de Gide. Durant aquests primers anys ha publicat vint-i-sis poesies i seixanta articles escrits a El Día i a Mirador.
El 1933 apareix el seu primer llibre, Nou poemes, en una edició limitada de cent exemplars.
Major acceptació i ressò tingué Quadern de sonets, publicat un any més tard.
Acabada la carrera, es va traslladar a Madrid per preparar la tesi doctoral sobre l'estil de Gracián, que alternarà amb l'ensenyament i la redacció d'un assaig de la poesia de Quevedo i un estudi sobre Guillén.
Esclata la guerra civil mentre està preparant oposicions per a càtedra d'institut, de manera que torna a Barcelona, on és cridat a files, tot i que aviat es llicencià per raons de salut. A finals de desembre és traslladat al sanatori del Brull, al Montseny, on morí el 5 de gener de 1938 a causa d'una tuberculosi pulmonar.
A la seva mort deixà inacabada la traducció de Les Verrines de Ciceró i un volum de poemes, Imitació del foc, que va ser publicat al 1938, amb pròlegs d'Antoni Maria Sbert, Gabriel Alomar i Carles Riba, a qui havia conegut a la universitat. Dedicada a Salvador Espriu, inclou trenta poemes distribuïts en tres apartats: "Fira encesa", "Rosa secreta" i "Arbre de flames".
L'Obra poètica va ser publicada a Mallorca el 1949 (i reeditada el 1975) amb un estudi de Miquel Dolç i un pròleg de Salvador Espriu, el poeta que més tard, convertint-lo en motiu literari el van posar a la categoria de mite.
Obres: (Poesia)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada